A Night to Remember: A Tale of Snails and Laughter in Barcelona

Fluent Fiction – Catalan
www.FluentFiction.org/Catalan
Story Transcript:
Ca: El sol va començar a desaparèixer al darrere dels edificis emblemàtics de Barcelona. Marta i Guillem, dos bons amics de sempre, es van asseure a una taula d’un restaurant tradicional català enmig del fervor del Barri Gòtic. Un murmur de converses en català omplia l’aire com la marinada d’una bona paella.
En: The sun began to disappear behind the iconic buildings of Barcelona. Marta and Guillem, two longtime good friends, sat down at a table in a traditional Catalan restaurant amid the bustle of the Gothic Quarter. A murmur of conversations in Catalan filled the air like the aroma of a good seafood paella.

Ca: “Què us agradaria per sopar?” el cambrer va demanar amb un amable somriure. Marta va mirar Guillem, que va fer un moviment encoratjador amb el cap. Agafant el menú, va assenyalar el que ella creia que era la paella de marisc que tanta gana tenia. “M’agradaria això, si us plau,” va dir amb orgull, pensant que acabava de manejar amb èxit el seu català incipient.
En: “What would you like for dinner?” the waiter asked with a friendly smile. Marta looked at Guillem, who nodded encouragingly. Taking the menu, she pointed to what she believed was the seafood paella that she was craving so much. “I would like this, please,” she said proudly, thinking she had just successfully handled her budding Catalan.

Ca: El cambrer va assentir i va esbossar un petit somriure mentre es retirava per preparar els plats. Guillem, mentre es bevia un copa de vi negre, va aplaudir Marta per la seva valentia, ignorant completament l’equívoc que acabava de cometre.
En: The waiter nodded and gave a small smile as he left to prepare the dishes. Guillem, sipping on a glass of red wine, praised Marta for her courage, completely unaware of the mistake she had just made.

Ca: Quan el cambrer es va acostar a la taula amb una safata, el somriure de Marta es va desvanir ràpidament. Davant seu, en comptes d’una paella plena de marisc, tenia una safata de… cargols! Guillem, prèviament sorprès, va esclatar de riure, comprenent immediatament el que havia passat. Marta, per la seva banda, estava estupefacta, tan empetitida com aterroritzada per la vista dels cargols babosos davant seu.
En: When the waiter approached the table with a tray, Marta’s smile quickly faded. In front of her, instead of a full seafood paella, there was a tray of… snails! Guillem, initially surprised, burst out laughing, immediately understanding what had happened. Marta, on the other hand, was stunned, both intimidated and terrified by the sight of the slimy snails in front of her.

Ca: “T’agraden els cargols, oi?” Guillem va dir amb una rialla reprimida. Marta es va girar cap a ell amb un somriure forçat. “Doncs ara és un bon moment per començar a agradar-m’hi, oi?”
En: “You like snails, right?” Guillem said with a suppressed laugh. Marta turned to him with a forced smile. “Well, now is a good time to start liking them, right?”

Ca: La resta de la nit es va passar entre rialles i amenaces divertides de part de Marta. Al final, després d’alguna persuasió suau per part de Guillem, Marta fins i tot va témer prou coratge per provar els cargols, que, segons va admetre a contracor, “no eren tan dolents com semblaven.”
En: The rest of the night was spent in laughter and playful threats from Marta. Eventually, after some gentle persuasion from Guillem, Marta even mustered up the courage to try the snails, which, she reluctantly admitted, “weren’t as bad as they seemed.”

Ca: Així va passar aquella nit a Barcelona, entre edificis històrics, carrers adoquinats i la calidesa de la familiaritat. I quan es van aixecar per marxar, tots dos feien broma sobre la “cena de cargols”. Marta va aprendre una lliçó important aquella nit, però sobretot tingueren una història per recordar, una d’aquelles que fan les nit més especials. I això, al cap i a la fi, és de què es tracta les aventures, oi?
En: And so the night in Barcelona passed, amidst historic buildings, cobblestone streets, and the warmth of familiarity. As they rose to leave, both joking about the “snail dinner,” Marta learned an important lesson that night, but above all, they had a story to remember, one of those that make nights more special. And that, after all, is what adventures are all about, right?

Vocabulary Words:
sol : sun
edificis : buildings
Barcelona : Barcelona
amics : friends
taula : table
restaurant : restaurant
converses : conversations
marisc : seafood
paella : paella
sopar : dinner
cambrer : waiter
menú : menu
somriure : smile
vi negre : red wine
valentia : courage
error : mistake
safata : tray
cargols : snails
rialles : laughter
amenaces : threats
persuasió : persuasion
carrers adoquinats : cobblestone streets
calidesa : warmth
familiaritat : familiarity
lliçó : lesson
important : important
història : story
nit : night
aventures : adventures
especial : special